Novedades De Ponent – Abril 2015 (II)

Además de La nota del jazz Edicions De Ponent publica otros dos tebeos en abril. Se trata de 101 acudits del senyor Ruc de Guillem Cifré y Viaje a Cotiledonia de Cristóbal Serra y Pere Joan. Estos son los detalles

sr-ruc

101 acudits del senyor Ruc
Guillem Cifré
Portada a color e interior a color. 120 páginas. Encuadernado en rústica con solapas. Plastificado mate a una cara. Medidas (18cm x 14,5cm). 17 €

El llibre dels Rucs Aviat sortirà al carrer el llibre 101 acudits del senyor Ruc, de Guillem Cifré, publicat per Edicions de Ponent. Aquest llibre recull els acudits que el Guillem va anar publicant setmanalment al suplement Cultura del diari El Punt Avui des del desembre de 2011 fins al març de 2014, en plena apoteosi de la precarietat a la que ens volen sotmetre els poders de sempre. Aquí a Barcelona hi ha estones que fan pensar en els moments més foscos de l’edat mitjana. Durant aquests anys en Guillem —Premi Nacional de Còmic 2009— també les passa canutes per donar sortida a la seva feina i se les empesca per foragitar la desesperació amb el seu gran domini de l’art gràfic, el seu humor i la seva imaginació tan explosiva i desperta. Ell és a primera línia, sempre a favor de la llibertat, construïnt diàriament una obra gràfica i plàstica contundent i lúcida, plena de vida i coherència, trencadora dels esquemes conservadors i neoliberals que inunden fatídicament la vida quotidiana. Això ho fa a peu de carrer, observant els problemes de la gent —i els seus propis— amb una solidaritat crítica i amb una actitud de combat poètica i transformadora que —sintonitzant amb el cor d’aquesta època— va directa al pensament i al sentit de l’humor més noble. Una tarda de novembre de 2013 ens trobem casualment pel carrer amb el Guillem. Quan portem una estona parlant em diu si vull maquetar un llibre amb el recull dels acudits del senyor Ruc, que està publicant des de fa uns dos anys. De seguida li dic que sí i quedem per parlar-ne aviat. Tres o quatre dies després vaig al seu estudi del Guinardó. El Guillem té claríssim el llibre —l’ordenació cronològica dels acudits i alguns quants d’inèdits—, que serà publicat pel Paco Camarasa d’Edicions de Ponent, a qui el Guillem aprecia molt. Em va ensenyant la feina i em lliura una carpeta amb les pàgines de diari amb els Rucs publicats i parla, també, del seu projecte d’il·lustar l’obra de teatre La balada del Gran Macabre de Michel de Ghelderode, de la qual té ja un bloc d’esbossos molt complet i una petició de drets d’autor. El Guillem sempre té bons projectes i els explica amb entusiasme. Quedem que el Guillem m’anirà enviant els seus Rucs per correu electrònic i ens despedim. Un cop al carrer em sento afortunat de poder col·laborar amb ell. Un parell de dies més tard em presento al seu estudi amb dues propostes de format i unes proves de maquetació dels acudits. Quedem d’acord amb el format i la maquetació. Diu també que li demanarà un escrit al seu amic David Castillo per prologar el llibre. D’aquesta manera, vaig maquetant els acudits a mida que el Guillem m’els envia. I començo a flipar… Quins colors! El protagonista dels acudits, el senyor Ruc, és un antiheroi solitari i entranyable amb orelles de ruc que en Guillem dibuixa en tota mena de situacions capgirades de la vida de cada dia, totes elles tocades per l’espurna genuïna del seu humor radical. Hi ha un acudit on es veu el senyor Ruc suant, traient foc pels queixals, fum per una orella i tot el cos en moviment distorsionat, amb un text que diu: “Finalment el senyor Ruc ha decidit començar a reinventar-se, costi el que costi.” Fa pensar en quan anem a l’oficina de l’atur amb la conya aquesta de la cita prèvia i ens diuen amb tot el cinisme del món que ens hem de reinventar, que hem de ser emprenedors, que el que hem fet fins ara ja no serveix per res, que hem de recuperar la il·lusió i ens hem d’apuntar a tota mena de cursets per estar al dia i tenir oportunitats de feina on line. Això sí: tot electrònic, amb la paraula clau i la contrasenya per accedir al sistema operatiu. És aquest món desastrós el que ataca en Guillem! Tots aquests acudits mostren una destil·lació molt fonda de la saviesa del Guillem que aconsegueix fer d’aquest llibre una narració extraordinària amb una varietat de registres sorprenents. Cada acudit és gairebé un epigrama gràfic profundament enginyós que trastorna això que ens fan empassar com a realitat en un deliri. N’hi ha de molt divertits i no es repeteixen mai. Alguns d’aquests dibuixos són tan dinàmics que sembla que estiguin a punt de saltar de la pàgina en què estàn impressos i tot es mou entre uns colors que són una meravella cromàtica. Al llibre hi ha alguns acudits durs —aquesta època és dura per a moltíssima gent— com el del jubilat desnonat que en plena desesperació es penja del balcó mentre crida “Tinc gana!” davant del Ruc i de tots nosaltres. També hi ha uns acudits subtils i molt enigmàtics, com el que va escollir en Guillem per a la portada del llibre: és un acudit sense paraules que combina fotografia i dibuix, on el senyor Ruc camina per un carreró del barri del Guinardó amb el cap mirant enrere. Du una bossa de plàstic a la mà (com si tornés de comprar del supermercat) i s’està mirant una pobre acàcia que hi ha plantada a la vorera estreta per on passa, com penedint-se d’ella o establint-hi una mena de connexió subtil. El fons és una paret de ciment escrostonada amb un gran finestral enreixat i barrat. Podem passar estona i estona mirant-lo amb la sensació de que mai l’acabarem de mirar prou. Un altre d’aquests acudits que combinen fotografia i dibuix és un de molt íntim i silenciós, on es veu el Senyor Ruc passejant sol per un bosc a l’hora màgica del capvespre. Molts dels acudits estàn ambientats a l’interior del pis del senyor Ruc —un pis molt auster amb mobles animats o absolutament inútils— on es dedica a les aficions més inversemblants: practica esports de risc, col·lecciona bosses de te usades, neda quan hi ha inundació per una fuita d’aigua, escriu una novel·la negríssima amb un mort a l’armari, inventa ulleres que ploren, reb visites inesperades de fantasmes, lluita contra éssers imaginaris, roda un documental sobre la fascinant vida de les aranyes, pinta un volcà en erupció tot mirant-se’l amb uns prismàtics des de la finestra, retalla teixits, col·lecciona armadures, es distreu amb qualsevol cosa, fa un foc damunt la tauleta de la tele… no para! Només el Guillem podia imaginar-ho. N’hi ha un de molt guapo en què el Senyor Ruc està llegint un llibre dins una sabatilla gegant. Al llibre s’hi troba una constant en l’obra del Guillem: els estimats animals; el gat, els mariscs, els pops rebels, les aranyes, el peix amic, els cocodrils, la vaca, la gran sargantana… tots dibuixats amb molt caràcter. Igualment la naturalesa i els fenòmens metereològics. Un altre dels acudits del llibre: es veu al senyor Ruc, amb el cap tapat per un petit núvol, caminant a les palpentes pel desert i a punt de topar-se contra un cactus de mida considerable. El text diu: “En aquests moments el senyor Ruc està fora de cobertura”. Fa pensar en aquesta Barcelona tan carca i tan llesta, la Capital Mundial del Mòbil, dirigida pels dignes Hereus dels Ous d’en Porcioles que han continuat convertint aquesta ciutat en una Cosa [que no és] Nostra. Els dos darrers acudits els dibuixa ja molt malalt i són impressionants per la fraternitat i l’honestedat amb què en Guillem Cifré es va encarar als seus darrers dies. A Guillem, Elena, Marcel i Guim Marc Valls

Viaje-a-Cotiledonia

Viaje a Cotiledonia
Cristóbal Serra y Pere Joan
Portada a color e interior a color. 116 páginas. Encuadernado en cartone. Medidas (26cm x 21cm). 20 €

Resumen: Como si se tratara de un nuevo Gulliver, el narrador de este libro llega a una isla quimérica para hacer la crónica del comportamiento y las costumbres de los cotiledones. El resultado es un relato paródico, divertido, sarcástico, a ratos surrealista y cruel. Un relato lleno de situaciones deslumbrantes, que en ocasiones constituye un reconocible reflejo distorsionado de nuestra sociedad, expresado a menudo con una prosa poética y libre. Cristóbal Serra (1922-2012) es un escritor secreto, “afinador de imaginaciones saltarinas”, solitario, rebelde en voz baja. Un escritor de culto defendido por autores como Octavio Paz, Joan Perucho o Enrique Vila-Matas. Después de su peculiar cuaderno de viaje El aprendizaje de la lentitud (la expedición Paraná Ra´ anga), la versión en cómic de Nocilla Experience, de Agustín Fernández Mallo, y la reflexión pictogramática y aforística sobre el siglo XX 100 pictogramas para un siglo (XX), ahora Pere Joan transforma en novela gráfica Viaje a Cotiledonia, para que conozcamos en imagen los ritos y los rostros de los bilibús, los marimondinos, los escotillones, los golindones, los osillones, los furios, los famas, los onerarios y los dobeitas y finalmente la imprevista actividad renovadora de Prun, Archipámpano de Cotiledonia.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *